A la pàgina de Cinescola hi ha nombroses fitxes i activitats de pel·lícules, classificades per nivells i matèries, que en alguna ocasió he aprofitat en les meus classes. Reproduesc de la fitxa de La vida és bella l’argument i un breu comentari.
Guido un home tot alegria, innocència i ganes de viure, deixa el seu poble de la Toscana i marxa a la ciutat, amb el seu amic, el poeta Ferruccio. Allà treballarà de cambrer a l’hotel del seu oncle, i començarà a percebre la intolerància contra els seus, contra els jueus.
Guido s’enamora de la mestra de l’escola local, Dora. Dora pertany a una rica família de la ciutat, però es sent ofegada pels convencionalismes i la hipocresia de la seva classe social. No dubtarà en marxà amb Guido, que la seduirà mitjançant la seva imaginació i el seu esperit lliure.
Cinc anys més tard, en una Itàlia ja ocupada per l’exèrcit nazi, Dora i Guido tenen un fill (Josué), viuen en un pis de l’oncle d’en Guido i regenten una llibreria, però la pressió antisemita és cada cop més gran. Les lleis racistes alemanyes són ja vigents a Itàlia. Un dia Guido i Josué són detinguts i traslladats a un camp de concentració. Dora, per amor, els seguirà. A partir d’aquí Guido tractarà de mantenir al marge de l’horror el seu fill a través d’un joc, producte de la seva fantasia, producte de la seva capacitat fabuladora.
La pel·lícula de Benigni és un encreuament on la comèdia i el romanticisme topen amb la dura realitat de la 
perversió humana. L’amor passa per sobre de la hipocresia i els amants troben la felicitat. Més tard, però, l’argument fa un gir inesperat, com el que van donar les vides de més de 8000 jueus italians que creien que podien viure segurs en la Itàlia mussoliniana.
Quan Guido i el seu fill són deportats, i Dora els segueix, Guido està disposat a aconseguir un objectiu probablement impossible: protegir el seu fill dels horrors que l’envolten, ocultant la por, l’esgotament i conservant l’humor i la imaginació malgrat estar envoltat de les circumstàncies més inhumanes i inimaginables. Guido vol seguir creient que la vida és meravellosa.
Benigni, igual que Chaplin i Keaton, crea personatges que mitjançant la comicitat transmeten un toc d’amargor, de reflexió moral i d’advertiment.
Les següents activitats estan extretes de la mateixa fitxa:
1.- En el camp de concentració Guido li fa viure la ficció a Josué que tot és un joc que té com a premi un carro blindat. Però, quin és el veritable premi que Guido fa guanyar a Dora i a Josué?
2.- Dora és un altre del personatges interessants del film: valoreu les seves reaccions des del trencament amb la seva classe social fins al final de la pel·lícula.
3.- El Doctor Lessing es mostra com una persona amable a l’hotel, però després en el camp de concentració tot i que ajuda Guido, quan aquest li diu que la seva esposa també és al camp, el doctor té una reacció inesperada. Com valoreu l’evolució d’aquest personatge? Podríem considerar la seva actitud com a simbòlica d’un tipus de persona?
Compara l’actitud del metge amb la del personatge de qui parla Martin Niemmöller em el text que sovint ha estat considerat un poema de Bertolt Brecht:
| Original | Traducció |
|---|---|
| Als die Nazis die Kommunisten holten, habe ich geschwiegen; ich war ja kein Kommunist. Als sie die Sozialdemokraten einsperrten, Als sie die Gewerkschafter holten, Als sie die Juden holten, Als sie mich holten, |
Quan els nazis van venir a portar-se als comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista, Quan van empresonar als socialdemòcrates, Quan van venir a buscar als sindicalistes, Quan van venir a portar-se als jueus, Quan van venir a buscar-me, |
Valencià, llengua i imatge 
Mai 4, 2010 a les 9:18 am
1. Crec que l’objectiu de Güido era aconseguir que Dora i Josué sobrevisqueren. Poder mantindre la família en peu tant físicament com psicològicament.
2. Dora, a pesar de no ser jueva, dóna la seua vida per tal de no separar-se de la seua família. Renuncia a la seua classe social per poder estar amb les persones que estima, sotmetent-se a l’esclavisme que suposaven els camps de concentració.
3. El doctor és una persona neutra encara que ofereix els seus serveix als nazis. La seua evolució i reacció personalment crec que no és l’adecuada però és la justa. Ja que hem de pensar que si no complira i s’afiliara als jueus la seua propia vida correria perill, i per tant ajuda a Güido sota la presència dels seus superiors.