Amb música ho escoltaries potser millor

Et diré sempre la veritat.
I si et parlo tan sovint de la meva
quotidiana, solitària mort,
i amb cruel accent carrego
aquesta única síl·laba
del meu petit saber,
és sols perquè m’agradaria que sentissis
dintre teu, ben endins, on acaba
el fred camí al teu darrer sepulcre,
com humilment, silenciós,
t’estimo.
Veus? El suau vent a l’herba,
i tu i jo, una dona i un home,
i tots els noms de tan fràgil bellesa,
i aquesta tarda per a nosaltres
potser immortal.
Però no vols endevinar mai als meus ulls
qui sóc jo, com sóc jo, i ara m’omples
de buida, densa, sorollosa
argila de paraules,
fins a fer-ne un insalvable mur,
aquest curt pas
que ja del tot em separa
de tu.

Salvador Espriu

Drets de la infantesa

El dia 20 de novembre està dedicat a recordar els drets dels infants. A l’institut de Massamagrell hem organitzat diverses activitats per donar-los a conéixer i, més encara, per mostrar la cara oculta de la nostra societat opulenta, la cara fosca, aquella on es troben tots aquells que segueixen sense drets, ni tan sols els més bàsics, com el dret a l’alimentació o a l’educació, …

Hem volgut recordar, a més, el drama dels xiquets i xiquetes soldats, motiu pel qual a l’institut s’han organitzat exposicions i lectures.

Aquest vídeo, realitzat amb imatges abaixades d’internet i la música d’Els xics del cor, és una pobra contribució per difondre els drets de xiquetes i xiquets. Així i tot, espere que servesca perquè tots recordem que, com va escriure Carles Riba, mentre algú patesca, tots patim:

La llibertat conquerida en l’apassionada recerca
    del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,
ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva
    per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;
i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
    per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.

(Elegia IX de Bierville)