Mickey Mouse – Get a horse (2013)

Òscar al millor curt animat.

Les pel·lícules del 2011

Bé, no hi són totes, però sí un bon grapat. A Bloctècnia he trobat la referència al següent vídeo,  un mashup (un vídeo que s’edita amb més d’una font perquè aparega com a un) fet amb plans de 250 pel·lícules del 2011, amb l’excepció del primer clip, procedent  de Sunset Boulevard (1950).

Ací es troba la relació de totes les pel·lícules de les quals apareix un pla): https://docs.google.com/document/pub?id=12tiydoC5IDO4urtyVapG6yB0LZAWe3MTT_Vk8QhmQYs&pli=1).

Al youtube també trobareu els mashups d’altres anys:

• 2010: http://www.youtube.com/watch?v=j3xMwsveZys
• 2009: http://www.youtube.com/watch?v=bq1SNnDrmhA
• 2008: http://www.youtube.com/watch?v=-DNI94BXMj4
• 2007: http://www.youtube.com/watch?v=67uI6cqBpFE
• 2006: http://www.youtube.com/watch?v=EGSW6pZzwpk

Animació sobre dues rodes

El diari ARA ha publicat una notícia sobre animació en temps real (en aquest enllaç trobareu el vídeo) que reproduesc:

Aquest audiovisual és una peça creada a partir de la pregunta de si era possible fer cinema d’animació en temps real. Segons la seva autora, Katy Beveridge, ha pres “molta influència d’altres creadors contemporanis que estan utilitzant aquestes tècniques per explorar la manera com veiem l’animació” abans de crear-lo.

Per enregistrar aquest clip, Beveridge, s’ha entrevistat amb animadors com Jim li Fevre. A més, en la sevarecerca també fa referència a altres persones que han emprat aquesta tècnica, com ara David Wilson i Tim Wheatley, que també han fet animació amb la tècnica zootròpica que ella actualitza amb l’ús de bicicletes. Concretament, l’autora ha desenvolupat aquest projecte d’acord amb les tècniques que més es fan servir en animació en aquests moments.

La banda sonora, correc a càrrec de Stefan Niedermeyer. El so està compost per diverses bicicletes enregistrades durant el procés de filmació del vídeo, que després Nierdemeyer ha remesclat per produir la música que finalment acompanya la imate del clip i que la seva directora considera “increïble”.

Un altre vídeo en stop motion

He trobat a Pica’m, el pal de paller del món informatiu valencià,  un vídeo de 5 minuts per a fer el qual els autors han estat 4 mesos i han utilitzat 50.000 fotografies. El resultat, podeu comprovar-ho, és espectacular.

Passejant pels Estats Units

Passejar… per dir alguna cosa, perquè sembla que està fent la marató!

El següent vídeo està creat amb la tècnica de l’stop motion, foto a foto. Per fer-lo, els autors tingueren molt en compte tant l’enquadrament com la llum, ja que si aqueixos elements no s’ajustaven en cada foto, el resultat no hagués estat tan convincent. Cansa només de mirar-lo, però us el recomane.

A la pàgina d’Alt1040 teniu l’explicació tècnica, i al següent vídeo el “Darrere de la càmera” de la filmació.

Samarretes

Un curiós vídeo fet amb la tècnica d’stop motion i un grapat de samarretes. 222 diuen. T’atreveixes a comptar-les?

Manel

Manel s’ha convertit, en poc de temps, en un grup de reconegut prestigi. Primer gràcias a la xarxa i el boca-orella  i, després, gràcies al seu primer disc, Els millors professors europeus, han obtingut el reconeixement dels crítics  musicals i l’atenció dels mitjans de comunicació.

El vídeo “Dona estrangera”, on parlen de dones amb avis de bigots llargs i blancs, de professors de nusos de corbata, o de botigues de ceràmica,  dirigit per Sergi Pérez, va guanar el premi al Millor Videoclip de l’Any del festival Cinemad 08.

L’animació digital

Gràcies als ordinadors, al cinema trobem personatges i històries que d’una altra manera serien impossibles de veure…

Així comença el capítol de Dígits, del número al bit, dedicat a l’animació digital.  Si en voleu saber l’origen, l’evolució, i el funcionament d’aquest tipus d’animació, no deixeu de veure aquest vídeo.

Ecoauditoria i aula verda

Els alumnes de Valencià, llengua i imatge, dins del projecte d’ECOAUDITORIA que aquest curs desenvolupen conjuntament els Departaments de Física i Química i de Biologia, han realitzat un parell de muntatges d’un documental on s’explica en què consisteix aquest projecte i quins són els seus objectius.

Llucena, 1925

Quan Canal 9 inicià les seues emissions publicitaren, com la gran cosa, la retransmissió de la primera pel·lícula sonora en valencià, El fava de Ramonet, un sainet cinematogràfic de l’any 1933 de poc més de 30 minuts de metratge i que es possible trobar en algunes plataformes d’intervanvi d’arxius.

El fava de Ramonet no és, clar, la primera pel·lícula feta a les nostres terres. A la Filmoteca Valenciana se’n conserva una, filmada a Llucena l’any 1925, molt interessant.

Es tracta de Càstig de Déu, una còpia de la qual Joan Martínez Fortanete trobà a Faura l’any 1988. Va ser dirigida per Hipólito Negre, que també escrigué el guió i féu de protagonista, i conta com un cacic, enriquit de manera poc honrada, decideix secundar les pretensions amoroses del seu fill el qual, amb males arts, vol casar-se amb la filla de l’alcalde. El drama és obligat, ja que la xica, enamorada del criat del cacic, s’oposa reiteradament als desitjos d’aquest. Així i tot, gràcies a la intervenció del rector del poble, tot acaba bé per als enamorats.

Al marge de l’argument, resulta molt curiós veure les imatges del poble i el seu voltant (les muntanyes, més pelades del que estan ara) tal com era fa prop de cent anys, o els personatges que apareixen (segur que encara algú se’n recordarà de quan feren la pel·lícula).

Per altra banda, i com va publicar el diari Levante, a l’Arxiu Gràfic de l’Institut Valencià de Cinematografia es conserven uns esbossos que probablement són obra d’un joveníssim, 17 anys, Josep Renau realitzats, per a la seua exhibició a les façanes dels cinemes, mitjançant una tècnica de reproducció manual de fotogrames sobre planxes d’estampació.

És una llàstima que aquestes produccions històriques no tinguen una major difusió (potser a Punt 2, que ja en parla a un documental, hi cabria?).