Quan Canal 9 inicià les seues emissions publicitaren, com la gran cosa, la retransmissió de la primera pel·lícula sonora en valencià, El fava de Ramonet, un sainet cinematogràfic de l’any 1933 de poc més de 30 minuts de metratge i que es possible trobar en algunes plataformes d’intervanvi d’arxius.
El fava de Ramonet no és, clar, la primera pel·lícula feta a les nostres terres. A la Filmoteca Valenciana se’n conserva una, filmada a Llucena l’any 1925, molt interessant.
Es tracta de Càstig de Déu, una còpia de la qual Joan Martínez Fortanete trobà a Faura l’any 1988. Va ser dirigida per Hipólito Negre, que també escrigué el guió i féu de protagonista, i conta com un cacic, enriquit de manera poc honrada, decideix secundar les pretensions amoroses del seu fill el qual, amb males arts, vol casar-se amb la filla de l’alcalde. El drama és obligat, ja que la xica, enamorada del criat del cacic, s’oposa reiteradament als desitjos d’aquest. Així i tot, gràcies a la intervenció del rector del poble, tot acaba bé per als enamorats.
Al marge de l’argument, resulta molt curiós veure les imatges del poble i el seu voltant (les muntanyes, més pelades del que estan ara) tal com era fa prop de cent anys, o els personatges que apareixen (segur que encara algú se’n recordarà de quan feren la pel·lícula).
Per altra banda, i com va publicar el diari Levante, a l’Arxiu Gràfic de l’Institut Valencià de Cinematografia es conserven uns esbossos que probablement són obra d’un joveníssim, 17 anys, Josep Renau realitzats, per a la seua exhibició a les façanes dels cinemes, mitjançant una tècnica de reproducció manual de fotogrames sobre planxes d’estampació.
És una llàstima que aquestes produccions històriques no tinguen una major difusió (potser a Punt 2, que ja en parla a un documental, hi cabria?).
Valencià, llengua i imatge 