Les pel·lícules del 2011

Bé, no hi són totes, però sí un bon grapat. A Bloctècnia he trobat la referència al següent vídeo,  un mashup (un vídeo que s’edita amb més d’una font perquè aparega com a un) fet amb plans de 250 pel·lícules del 2011, amb l’excepció del primer clip, procedent  de Sunset Boulevard (1950).

Ací es troba la relació de totes les pel·lícules de les quals apareix un pla): https://docs.google.com/document/pub?id=12tiydoC5IDO4urtyVapG6yB0LZAWe3MTT_Vk8QhmQYs&pli=1).

Al youtube també trobareu els mashups d’altres anys:

Animació sobre dues rodes

El diari ARA ha publicat una notícia sobre animació en temps real (en aquest enllaç trobareu el vídeo) que reproduesc:

Aquest audiovisual és una peça creada a partir de la pregunta de si era possible fer cinema d’animació en temps real. Segons la seva autora, Katy Beveridge, ha pres “molta influència d’altres creadors contemporanis que estan utilitzant aquestes tècniques per explorar la manera com veiem l’animació” abans de crear-lo.

Per enregistrar aquest clip, Beveridge, s’ha entrevistat amb animadors com Jim li Fevre. A més, en la sevarecerca també fa referència a altres persones que han emprat aquesta tècnica, com ara David Wilson i Tim Wheatley, que també han fet animació amb la tècnica zootròpica que ella actualitza amb l’ús de bicicletes. Concretament, l’autora ha desenvolupat aquest projecte d’acord amb les tècniques que més es fan servir en animació en aquests moments.

La banda sonora, correc a càrrec de Stefan Niedermeyer. El so està compost per diverses bicicletes enregistrades durant el procés de filmació del vídeo, que després Nierdemeyer ha remesclat per produir la música que finalment acompanya la imate del clip i que la seva directora considera “increïble”.

Distribució legal de pel·lícules per internet

Animació

Una animació ben simple; un martell i una tatxa. Fet pels alumnes de Valencià, llengua i imatge. Han combinat stop-motion i transparència amb un element pintat i l’altre retallat.

Quina fera de xiqueta

Howard Hawks dirigí el 1938 Bringing Up Baby, basada en una història original de Hagar Wilde, autor també, amb Dudley Nichols, del guió. En aquesta comèdia es combinen, en ràpida successió, uns divertits gags visuals amb un diàlegs delirants que anticipen els que la mateixa parella protagonista, Cary Crant i Katharine Hepburn, interpretaren un parell d’anys més tard a Històries de Filadelfia (The Philadelphia Story, George Cukor, 1940, en la qual James Stewart forma part d’un dels dobles triangles amorosos).

El Dr. David Huxley (Cary Grant) és un zoòleg a punt de casar-se i, alhora o potser més, emocionat per la clavícula intercostal d’un brontosaure que acaba de rebre per al seu museu. Susan Vance (Katharine Hepburn) neboda d’una mecenes de qui Huxley espera rebre un milió de dòlars, amb la inestimable col·laboració d’un petit lleopard,  s’interposarà entre el zoòleg, la seua promesa i la costella.

Després de tot un seguit d’estranyes situacions, provocades pel lleopard, el gos de la tia de Susan i la mateixa Susan, tots els personatges es retroben en una escena que recorda aquelles pel·lícules policíaques en què el detectiu reuneix els sospitosos i decobreix qui és l’assassí.  Ací no hi ha cap assassí, però la banda del lleopard desfà, a la fi, tots els equívocs que la inconscient neboda ha creat des dels primers plans.

El pas del temps

Un minut i trenta-cinc segons, a Notting Hill, que representen un any.

 

Arxivat a General. Etiquetes: . Deixa un Comentari »

Un altre vídeo en stop motion

He trobat a Pica’m, el pal de paller del món informatiu valencià,  un vídeo de 5 minuts per a fer el qual els autors han estat 4 mesos i han utilitzat 50.000 fotografies. El resultat, podeu comprovar-ho, és espectacular.

Passejant pels Estats Units

Passejar… per dir alguna cosa, perquè sembla que està fent la marató!

El següent vídeo està creat amb la tècnica de l’stop motion, foto a foto. Per fer-lo, els autors tingueren molt en compte tant l’enquadrament com la llum, ja que si aqueixos elements no s’ajustaven en cada foto, el resultat no hagués estat tan convincent. Cansa només de mirar-lo, però us el recomane.

A la pàgina d’Alt1040 teniu l’explicació tècnica, i al següent vídeo el “Darrere de la càmera” de la filmació.

Jaume Roig i Tim Burton

Quan varen estrenar Sweeney Todd, de Tim Burton, vaig escriure un comentari on la relacionava amb l’Spill, de Jaume Roig.

Ara podeu escoltar aqueix comentari.

L’home light

Muntatge a partir de la cançó de la Trinca fet pels alumnes de Valencià, llengua i imatge de l’IES de Massamagrell del curs 2009-2010

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.