The Cardinal & Colbert

Divertida animació, que s’assembla als dibuixos de Hanna & Barbera, i que he conegut gràcies a Paco López.

Mickey Mouse – Get a horse (2013)

Òscar al millor curt animat.

Distribució legal de pel·lícules per internet

Titànic

On es fan les pel·lícules?

Fa uns dies comentava que, quan veig una pel·lícula, m’espere a que passen els títols de crèdit del final, i que m’agrada veure qui s’ha encarregat de la fotografia, per exemple, o quina és la música que he escoltat. Quan les localitzacions, el paisatge, m’han semblat interessants intente també saber on s’ha filmat.

Però això d’esperar-se als crèdits, que als cines no suposa cap problema (generalment), a la tele és, moltes vegades, impossible, perquè les emissores tallen quan i com volen.

També pot ocórrer, però, que ens trobem a un lloc i ens semble que l’hem vist al cine. Ací no podem recórrer a cap títol de crèdit.  Si realment volem saber si el que veiem ha aparegut en una pel·lícula haurem de buscar un altre sistema.

Sempre podem recórrer a internet, clar, i una bona opció, tant per a un cas com per a l’altre, és filmaps.com, pàgina que permet consultar per localitzacions o per pel·lícules i que mostra els resultats sobre un mapa de google amb el cartell de la pel·lícula com a marca del lloc.

A qui parlen els actors?

A les últimes classes els he posat, als alumnes, alguns exemples dels diversos tipus de narradors i punts de vista que

Burt Lancaster

trobem al cinema, i els recursos que empren els directors.

Moltes pel·lícules ens ho posen fàcil. Des dels personatges que esdevenen narradors i la seua veu

introdueix un llarg flashback, com ocorre a The killers, 1946,  la pel·lícula de Robert

Siodmark basada en un relat de Heminway, a l’ús

de la càmera subjectiva, com tenim a Dark passage, 1947, on no veiem la cara de Humphrey Bogart fins que no li fan la cirurgia estètica.

A aqueixos exemples, ben clàssics, n’afegesc molts altres, entre els quals cal destacar alguns fragments de pel·lícules de Woody Allen. De Bananas, amb el locutor televisiu que converteix, a l’escena final, la nit de noces en un combat de boxa; d’Annie Hall, amb un McLuhan que fa cua al cine; o d’Un final made in Hollywood, amb el director de cinema cec; de La rosa porpra del Caire, amb el genial joc entre “actors” i “espectadors”…

De totes aquestes pel·lícules, i d’alguna més, deia, posava exemples a classe quan, en una de les escasses eixides al cine d’adults (que, afortunadament, cada vegada esdevenen més freqüents) em trobe a Si la cosa funciona ( Whatever works), un personatge (Larry David), que es dirigeix als espectadors mentre els altres personatges li pregunten a qui parla.

Potser la pregunta no és aqueixa només. No podem deixar de preguntar-nos, també, qui ens parla.  Al cap i a la fi,  aquesta és una nova pel·lícula del genial director sobre ell mateix, del qual el protagonista, com en altres,  no és més que un alter ego.

El doblatge

Si voleu saber qui posa la veu als vostres personatges cinematogràfics o televisius favorits només us cal entrar a la pàgina d’El doblatge, que des d’Andorra ens informa no només de totes les pel·lícules doblades al català, sinó que també inclou sèries de televisió, fitxes dels actors, amb mostres de veu, i enllaços directes a altres fitxes, com les de la imprescindible IMDB.

Ací teniu l’excel·lent actriu Elsa Fàbregas (que hem escoltat fent d’Scarlett O’Hara a Allò que el vent s’endugué o com a Bruixa Avorrida a Les tres bessones) fent de professora Minerva McGonagall (protagonitzada per Maggie Smith) a Harry Potter i la cambra secreta:

Elsa Fàbregas, professora McGonagall a Harry Potter i la cambra secreta.

Llucena, 1925

Quan Canal 9 inicià les seues emissions publicitaren, com la gran cosa, la retransmissió de la primera pel·lícula sonora en valencià, El fava de Ramonet, un sainet cinematogràfic de l’any 1933 de poc més de 30 minuts de metratge i que es possible trobar en algunes plataformes d’intervanvi d’arxius.

El fava de Ramonet no és, clar, la primera pel·lícula feta a les nostres terres. A la Filmoteca Valenciana se’n conserva una, filmada a Llucena l’any 1925, molt interessant.

Es tracta de Càstig de Déu, una còpia de la qual Joan Martínez Fortanete trobà a Faura l’any 1988. Va ser dirigida per Hipólito Negre, que també escrigué el guió i féu de protagonista, i conta com un cacic, enriquit de manera poc honrada, decideix secundar les pretensions amoroses del seu fill el qual, amb males arts, vol casar-se amb la filla de l’alcalde. El drama és obligat, ja que la xica, enamorada del criat del cacic, s’oposa reiteradament als desitjos d’aquest. Així i tot, gràcies a la intervenció del rector del poble, tot acaba bé per als enamorats.

Al marge de l’argument, resulta molt curiós veure les imatges del poble i el seu voltant (les muntanyes, més pelades del que estan ara) tal com era fa prop de cent anys, o els personatges que apareixen (segur que encara algú se’n recordarà de quan feren la pel·lícula).

Per altra banda, i com va publicar el diari Levante, a l’Arxiu Gràfic de l’Institut Valencià de Cinematografia es conserven uns esbossos que probablement són obra d’un joveníssim, 17 anys, Josep Renau realitzats, per a la seua exhibició a les façanes dels cinemes, mitjançant una tècnica de reproducció manual de fotogrames sobre planxes d’estampació.

És una llàstima que aquestes produccions històriques no tinguen una major difusió (potser a Punt 2, que ja en parla a un documental, hi cabria?).

Vals amb Bashir

L’any 2008, Ari Folman dirigí un documental, Vals amb Bashir, sobre la matança de refugiats palestins a Sabra i Chatila (El Líban) el 1982, que aconseguí el premi Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera. Fins ací, i en principi, res d’extraordinari. L’originalitat, però, rau en què el documental és un llarg animat en el qual els records del director sobre l’esmentada matança, que visqué personalment, es converteixen en imatges surrealistes.  

Una pel·lícula de dibuixos animats, sí, però no per això menys colpidora, impactant o, per què no, realista.

Bones festes

Passeu unes bones festes de Nadal i de Cap d’any, que us porten molts regals i, de pas, intenteu identificar totes les pel·lícules i els personatges que apareixen al vídeo!

Vodpod videos no longer available.

També teniu el vídeo a “Bones festes“, i s’ha afegit amb vodpod