On es fan les pel·lícules?

Fa uns dies comentava que, quan veig una pel·lícula, m’espere a que passen els títols de crèdit del final, i que m’agrada veure qui s’ha encarregat de la fotografia, per exemple, o quina és la música que he escoltat. Quan les localitzacions, el paisatge, m’han semblat interessants intente també saber on s’ha filmat.

Però això d’esperar-se als crèdits, que als cines no suposa cap problema (generalment), a la tele és, moltes vegades, impossible, perquè les emissores tallen quan i com volen.

També pot ocórrer, però, que ens trobem a un lloc i ens semble que l’hem vist al cine. Ací no podem recórrer a cap títol de crèdit.  Si realment volem saber si el que veiem ha aparegut en una pel·lícula haurem de buscar un altre sistema.

Sempre podem recórrer a internet, clar, i una bona opció, tant per a un cas com per a l’altre, és filmaps.com, pàgina que permet consultar per localitzacions o per pel·lícules i que mostra els resultats sobre un mapa de google amb el cartell de la pel·lícula com a marca del lloc.

El doblatge

Si voleu saber qui posa la veu als vostres personatges cinematogràfics o televisius favorits només us cal entrar a la pàgina d’El doblatge, que des d’Andorra ens informa no només de totes les pel·lícules doblades al català, sinó que també inclou sèries de televisió, fitxes dels actors, amb mostres de veu, i enllaços directes a altres fitxes, com les de la imprescindible IMDB.

Ací teniu l’excel·lent actriu Elsa Fàbregas (que hem escoltat fent d’Scarlett O’Hara a Allò que el vent s’endugué o com a Bruixa Avorrida a Les tres bessones) fent de professora Minerva McGonagall (protagonitzada per Maggie Smith) a Harry Potter i la cambra secreta:

Elsa Fàbregas, professora McGonagall a Harry Potter i la cambra secreta.

Llengua i imatge

Amb les noves tecnologies es dilueix la frontera entre uns sistemes de comunicació i altres.

La llengua oral, acompanyada sovint d’elements visuals (i no només pels gestos o actuacions de tipus més o menys teatral, també per imatges artístiques, dibuixos a l’estil de les auques, … ) però sempre com a element principal de la comunicació, esdevé ara només una part dels nous llenguatges que apareixen a partir de la invenció del cinema, la televisió i, més recentment, la informàtica i el desenvolupament de la gran xarxa mundial. Els elements “audiovisuals” formen un conjunt sovint indestriable i omnipresent però al qual, ben poques vegades, se li dedica a l’ensenyament l’interés que correspon a la seua importància.

Encara que insuficient, l’assignatura de “Valencià, llengua i imatge” pretén, en part, omplir aqueix buit i aquest bloc aspira, així mateix, a mostrar alguns dels treballs incipients d’uns alumnes d’aquesta assignatura de primer de batxillerat, a uns instituts de l’Horta Nord,  en el complex món del cinema i la televisió.

Les pràctiques realitzades amb elements propis dels llenguatges cinematogràfics i visuals, que obligaran a sistematitzar coneixements difusos, hauran de servir, alhora, per potenciar l’ús del valencià, tant escrit com oral, en àmbits on, ara per ara, encara és minoritari. Dos objectius, per tant, que caldrà assolir de forma conjunta a partir dels treballs que realitzen els alumnes al llarg de tot el curs i dels quals aquest bloc ha de ser la plataforma.