Ací es troba la relació de totes les pel·lícules de les quals apareix un pla): https://docs.google.com/document/pub?id=12tiydoC5IDO4urtyVapG6yB0LZAWe3MTT_Vk8QhmQYs&pli=1).

Al youtube també trobareu els mashups d’altres anys:

• 2010: http://www.youtube.com/watch?v=j3xMwsveZys
• 2009: http://www.youtube.com/watch?v=bq1SNnDrmhA
• 2008: http://www.youtube.com/watch?v=-DNI94BXMj4
• 2007: http://www.youtube.com/watch?v=67uI6cqBpFE
• 2006: http://www.youtube.com/watch?v=EGSW6pZzwpk

Aquest audiovisual és una peça creada a partir de la pregunta de si era possible fer cinema d’animació en temps real. Segons la seva autora, Katy Beveridge, ha pres “molta influència d’altres creadors contemporanis que estan utilitzant aquestes tècniques per explorar la manera com veiem l’animació” abans de crear-lo.

Per enregistrar aquest clip, Beveridge, s’ha entrevistat amb animadors com Jim li Fevre. A més, en la sevarecerca també fa referència a altres persones que han emprat aquesta tècnica, com ara David Wilson i Tim Wheatley, que també han fet animació amb la tècnica zootròpica que ella actualitza amb l’ús de bicicletes. Concretament, l’autora ha desenvolupat aquest projecte d’acord amb les tècniques que més es fan servir en animació en aquests moments.

La banda sonora, correc a càrrec de Stefan Niedermeyer. El so està compost per diverses bicicletes enregistrades durant el procés de filmació del vídeo, que després Nierdemeyer ha remesclat per produir la música que finalment acompanya la imate del clip i que la seva directora considera “increïble”.

Howard Hawks dirigí el 1938 Bringing Up Baby, basada en una història original de Hagar Wilde, autor també, amb Dudley Nichols, del guió. En aquesta comèdia es combinen, en ràpida successió, uns divertits gags visuals amb un diàlegs delirants que anticipen els que la mateixa parella protagonista, Cary Crant i Katharine Hepburn, interpretaren un parell d’anys més tard a Històries de Filadelfia (The Philadelphia Story, George Cukor, 1940, en la qual James Stewart forma part d’un dels dobles triangles amorosos).

El Dr. David Huxley (Cary Grant) és un zoòleg a punt de casar-se i, alhora o potser més, emocionat per la clavícula intercostal d’un brontosaure que acaba de rebre per al seu museu. Susan Vance (Katharine Hepburn) neboda d’una mecenes de qui Huxley espera rebre un milió de dòlars, amb la inestimable col·laboració d’un petit lleopard,  s’interposarà entre el zoòleg, la seua promesa i la costella.

Després de tot un seguit d’estranyes situacions, provocades pel lleopard, el gos de la tia de Susan i la mateixa Susan, tots els personatges es retroben en una escena que recorda aquelles pel·lícules policíaques en què el detectiu reuneix els sospitosos i decobreix qui és l’assassí.  Ací no hi ha cap assassí, però la banda del lleopard desfà, a la fi, tots els equívocs que la inconscient neboda ha creat des dels primers plans.

El següent vídeo està creat amb la tècnica de l’stop motion, foto a foto. Per fer-lo, els autors tingueren molt en compte tant l’enquadrament com la llum, ja que si aqueixos elements no s’ajustaven en cada foto, el resultat no hagués estat tan convincent. Cansa només de mirar-lo, però us el recomane.

A la pàgina d’Alt1040 teniu l’explicació tècnica, i al següent vídeo el “Darrere de la càmera” de la filmació.

Ara podeu escoltar aqueix comentari.